diablesdesantcugat/ Febrer 14, 2018/ Tabalers

Desde el 1 de març de 2017 espera impacient el seu moment. Son casi 365 dies damunt del cimbori del Monestir, vigilant que siguem fidels als seus manaments: disbauxa, festa, enrenou, gresca… Pasa fred i soporta pluges; altres dies rep constantment el calor del sol d’estiu. Observa dia a dia els nostres moviments. El pobre rep continuament paraules malsonans com penell o gallet. Que no us deixi enganyar la seva aparença, un cop a terra creix i es torna un rei esbojarrat. Pels que no ho sabeu parlo del Rey Carnestoltes, el Gall de Sant Cugat.

El seu despertar és un espectacle molt recomenat. Planeja desde el cel per aterrar tot imponent a la plaça. Perquè desprès diguin que el cel es cosa dels Déus… Arriba amb ganes de posar la ciutat cap per avall, és carnestoltes i aquestes festes les coneix d’allò més bé.

Com cada any, la colla no hi podia faltar en un dia tan festiu. L’inici de festa va ser atronador. “Tapum tapum tapum” era el tret de sortida d’aquests dies. D’altra banda, els tabals tampoc hi volien faltar. Elegants fins la última pluma, acompanyaven al gall fins a la presa del poder. “Pio pio” fins que va tenir el ciri en mà, “pio pio” per celebrar-ho i “pio pio” van tocar l’ala per martxar d’allà. Carnestoltes ja ho havia prerrogat: les normes de la Conesa quedaven abolides. Qui no disfrutes o crees xivarri, poc tenia a fer en aquest poble. La festa era el únic alicient i objectiu.

baixadagall

No només vem sortir a fer el gall. Entre el Cercatasques, el Ball de Gitanes, les Rues (i les respectives comparses) i el ball de nit, encara ens quedava energia per sortir a animar la rua infantil. No us deixeu enganyar per les fotografies, ja que realment vem portar la xerinola durant el diumenge. Coixí en mà i pijama com a vestuari, els més petits participaren en aquest guirigall de carnaval.

sdr

sdr

Un any més, pasada la ressaca d’energia i desobedencia, avui dimecres hem hagut de despedir el nostre veritable Rei i pel únic que estaríem a favor de la monarquía, el Carnestoltes. A mitja tarda, amb llàgrimes als ulls, hem vist com alçava el vol per retornar dalt del cimbori. No us preocupeu, ell ens seguirà observant desde d’alt del monestir perquè seguim el llegat que ens ha deixat. Ara ell li toca agafar energia per retornar l’any que ve amb més força.

Share this Post