Sara Domènech

Nom: Sara Domènech Albareda
Edat: 10 anys
Professió: Estudiant
Anys a la colla: 4 anys
Secció a la que participes: Tabalets
La Sara va entrar a la colla perquè estaven els seus cosins i perquè li agrada la música. Considera que tots van tenir molt bona acollida cap a ella i que van ser molt simpàtics. Les seves expectatives no s’han vist troncades: s’ho passa molt bé. Inclús s’ha vist sorpresa per la relació que hi ha entre les persones de la colla.
sara3
Perquè vas triar les seccions en les que participes?
Doncs perquè va ser el dia que van inaugurar Tabalets i em venia de gust.
Tens alguna proposta que t’agradaria fer?
Doncs, fer més ritmes, perquè sempre fem els mateixos.
I quelcom a millorar en la teva secció?
Doncs que els tabalets prenguin més atenció algunes vegades.
Quines són les teves aspiracions i metes?
Aprendre coses noves sobre tocar el tabal.
Creus que has assolit els teus objectius?
No, necessito aprendre més.
Creus que els versots són necessaris?
Esta bé, són molt divertits.
T’agrada el format dels diumenges diabòlics? Què canviaries?
Si, aprofito estar amb els amics. Canviaria l’hora d’assajar, doncs assagem a les quatre normalment, que sigui a les 12h, per exemple.
sara2
Creus que l’Encabronada agrada al poble?
Molt.
Com veus la implicació dels ciutadans amb el Boc?
Bona
Quina creus que és la integració de la colla al poble?
Mmm, està bé…
I amb les altres entitats?
A mi m’agrada.
Si fossis un material de la colla, quin series?
Els tabal no, que em faria mal el cap, no sé….la massa també em cremaria……mmm….les cintes de malabars, perquè no paro de moure’m…
Quina és l’actuació que més t’ha agradat?
L’encabronada, en general….totes les Encabronades…..
Explica una anècdota.
Una vegada se’m va caure el tabal al terra, i es van fer forats en l’aro, i casi trenco la tela.
Si volguessis convèncer algú perquè formes part de la colla, que li diries?
Que és súper divertit i que t’agradaria.
Defineix diables amb tres paraules.
DIVERSIÓ, FOC I MÚSICA.

Jan Fiblà

Nom: Joan Fibla Aka Jan petit

Edat: 21

Professió: Estudiant

Anys a la colla: 4

Tasques dintre la colla: cap de Malabars

Secció a la que participes: Cremadors adults, Tabalers i Malabars,

Perquè vas entrar a la colla?

Vaig entrar a la colla perquè des de petit he anat sempre de correfoc i m’encanta. El fum, les espurnes i l’olor a pólvora, estar enmig de la gent en un carreró on ressonen els tabals i els xiulets de les carretilles… és un sensació que no oblidaré mai.

Coneixíes algú? Vas tenir bona acollida?

Coneixia a la Marina Màrquez, una companya de l’institut que va deixar de venir tant bon punt vaig entrar jo. Al principi em va costar una mica, no hi havia ningú de la meva edat i estava al grup de diablons amb 17 anys. És difícil fer amics quan la teva franja d’edat està buida. Després d’un any vaig començar a conèixer a la gent en les calçotades, els correfocs de diables adults, i també va aparèixer gent de la meva de la meva edat. A partir d’aquí cada cop vaig estar més dins la colla i fa 2 anys vaig entrar a tabalers on estic molt a gust.

Què t’esperaves? Va ser així?

La veritat és que no sé el que m’esperava però el que he anat descobrint m’ha agradat. Tot i que tothom té altres dedicacions a part de diables cadascú aporta la seva part, més gran o més petita, i entre tots tirem la colla endavant.

Què és el que més et va sorprendre?

Em va sorprendre que hi hagués gent de tota mena, la meva imatge d’un diable era un ésser brut de cendra i fum amb la pell vermella, les dents afilades i un parell de banyes. No hi havia ningú així, però tothom es ficava en aquest personatge per sortir a cremar.

Quina es la teva funció com a cap de Malabars?

La meva funció interna, junt amb l’Albert, consisteix en conèixer cap on es dirigeix la colla i fer que tothom qui participa a malabars remi en la mateixa direcció. Participo a les reunions de junta i a les reunions de malabars, sóc una connexió.

jan1

Perquè vas triar les seccions en les que participes?

Perquè m’agraden.

A que t’agradaria participar i no t’atreveixes?

M’agradaria participar en algun correfoc del Boc però desgraciadament em falta temps per fer-ho tot.

Tens alguna proposta que t’agradaria fer?

M’agradaria poder tenir vestuari de malabaristes.

I algú a millorar en la teva secció? Com ho faries?

En la secció de malabars trobo que falta que la gent s’hi impliqui, que tingui ganes d’aprendre més i fer actuacions increïbles. Per fer-ho intento implicar a la gent i motivar-los tant com puc. En la secció de cremadors trobo que falta una mica de pinya ja que només ens trobem en correfocs i activitats de tota la colla. Els assaigs per les figures són una bona opció per millorar aquest aspecte.

Quines són les teves aspiracions i metes?

Creus que has assolit els teus objectius? Com a cremador estic bé tal i com estic, dins de tabalers vull seguir aprenent a tocar diferents instruments i fent sonar els temes cada cop millor. Dins de malabars el meu objectiu és aconseguir que la secció funcioni i donar-li empenta. Tenir material a punt, una organització interna, un grup de persones constants que hi participi, etc.

Creus que els versots són necessaris? Com podem crear escola?

Crec que els versots són una part molt important dels diables i que ens defineix molt bé com a la part desinhibida del poble i que és capaç de dir el que tothom pensa i ningú s’atreveix a dir. Crec que són necessaris però que cal anar amb compte amb el que es diu, cal que aportem un punt de vista crític sense ofendre les persones i procurant parlar per una majoria. Crec que podem crear escola però és una feina que trobo complicada.

jan3

T’agrada el format dels diumenges diabòlics? Què canviaries?

M’agrada el format dels diumenges diabòlics però trobo a faltar més gent. Estaria bé trobar una manera de que hi hagués més participació durant tot el dia i no es reduís a creuar-se amb la resta de diables en el canvi de torn.

Creus que l’Encabronada agrada al poble?

Sí, penso que el boc té un gran atractiu i aquesta festa va ser ben acollida per la gent del poble (no tant per l’ajuntament, jeje)

Com veus la implicació dels ciutadans amb el Boc?

Veig que és una atracció, tots els nens el volen veure i alguns valents tocar-lo, pels més grans diria que és curiós però veure’l cremar és espectacular.

Quina creus que és la integració de la colla al poble? I amb les altres entitats?

La integració amb el poble trobo que no és tant estreta com en altres llocs on hi ha un sentiment més fort cap a la cultura tradicional però tot i així crec que la gent gaudeix de les festes i dels correfocs d’una manera diferent. Respecte a la resta d’entitats trobo que la integració és molt bona, només penso que podríem millorar-la amb trabucaires, per combinar les actuacions quan ens toqui anar junts.

Si fossis un material de la colla, quin series?

Un cargol.

Quina és l’actuació que més t’ha agradat?

És difícil de dir, hi ha hagut moltes actuacions que he gaudit com un nen petit però… els 25 anys de la colla van ser espectaculars.

Explica una anècdota.

El meu bateig de foc va ser un seguici de Festa major a mitja tarda amb diablons. Jo li treia uns quants caps a la resta de diablons del seguici perquè estava a punt de fer 18 anys. Era a mitja tarda i sortint de quatre cantons, al mig del poble, em va entrar una espurna per un forat de la caputxa i va començar a sortir fum com una xemeneia. Quan alguns diables es van acostar i em van començar a ruixar amb aigua vaig al·lucinar. El record d’aquell correfoc són la clapa que em va quedar al cap i un mocador amb un forat enorme que encara em poso pels correfocs.

Si volguessis convèncer algú perquè formes part de la colla, que li diries?

Que diables és una oportunitat de obrir-se. Obrir-se a altres persones, a la cultura tradicional i a un mateix. Cada persona ha de posar-hi de la seva part i donar sense esperar res més a canvi que no sigui l’èxit de l’actuació. Fer aquesta mena de coses et far créixer com a persona i aprendre a treballar en equip amb gent molt diferent per un objectiu comú. Cremar la ciutat! És molt divertit.

Defineix diables amb tres paraules.

L’infern és càlid.

Arriba la primavera, arriben els espectacles

El dissabte 25 de març, la colla es va dividir per participar en dos esdeveniments. Es nota que ha arribat el bon temps i amb això, un munt d’actuacions.

Per una banda, no vull deixar passar per alt una crònica que ens van enviar des de Montblanc, on la secció infantil de la colla va participar en un correfoc.

Son les 16.00h i som al local de Diables preparant i carregant el material als cotxes. Diuen que pels voltants de Lleida ha nevat. Tot a punt: pugem als cotxes! Avui els Tabalets i Diablons dels Diables de San Cugat farem que Montblanc tremoli al pas del foc i dels ritmes més infernals!

Arribem als peus de les muralles de la ciutat. No hi ha neu, però fa un fred que pela, així que comencem a escalfar motors. El temps passa i s’acosta el moment de començar. Estem a la plaça de l’església i la gent ens pregunta. Montblanc té ganes de gresca!

Ha arribat el moment: esclata el correfoc. El cuir i la fusta dels nostres tabals ressonen amb força contra les muralles de Montblanc i els carrers s’omplen de foc al pas de Diablons.

Amb aquest petit escrit, es vol deixar constància de l’energia amb la que van viure els més petits de la colla aquest correfoc, on a toc de carretilles i foc van fer un espectacle d’allò més complet.

A tot això, paral·lelament, els Tabalers de la colla s’acostaven al acte per rememorar el 20è aniversari de l’atac al Pi d’en Xandri. Tots els que érem presents el 2 de febrer de 1997 recordem l’efemèride. Sant Cugat despertava amb l’atac a l’arbre més emblemàtic de la ciutat per uns vàndals desconeguts.

20 anys més tard, el santcugatencs ens bolquem per seguir recordant aquell dia, un acte que la cultura i tradició popular mai oblidarà. I és per això que allà estaven els Tabalers, junt als Bastoners, Mediterrània i als Gegants i Caparrots per donar suport al enuig d’aquest acte vandàlic.

Fotografia: Cristina Zafra i Júlia Molina.